Primer exercici: Coneixements teòrics – Test

1. En relació a l’organització municipal a Catalunya, quina de les següents afirmacions és correcta?

• a L'organització necessària és d'existència obligatòria en tots els municipis i comprèn l’alcalde o l'alcaldessa, els tinents d'alcalde i el ple, així com la junta de govern i les comissions informatives en els municipis la població de dret dels quals sigui superior a 5.000 habitants.
• b La configuració dels restants òrgans municipals que conformen l’organització interna correspon als mateixos municipis a través del seu reglament orgànic, donant lloc a nous òrgans que tindran caràcter d’òrgans de naturalesa complementària.
• c Els òrgans complementaris poden tenir naturalesa decisòria o deliberant, segons els casos, ja que la potestat d'autoorganització municipal no s'esgota amb la possibilitat de crear òrgans purament deliberants.
• d Totes les respostes son correctes.

2. En relació als ingressos locals, indica quina de les següents afirmacions és correcta:

• a Les taxes locals són tributs d'exacció potestativa, de manera que establir-les depèn exclusivament de la voluntat de l'entitat local respectiva, i només es poden exigir previ acord exprés d'imposició i aprovació de l'ordenança fiscal respectiva.
• b Els preus públics no són tributs i, per aquest motiu no es poden exigir per procediment administratiu de constrenyiment.
• c L’import dels preus públics sempre ha de cobrir, com a mínim, el cost del servei prestat o de l’activitat realitzada.
• d Les prestacions patrimonials de caràcter públic no tributàries es regulen per les respectives ordenances fiscals.

3. Sobre el principi de legalitat i el control de l’activitat discrecional de l’Administració, assenyala quina de les afirmacions següents és correcta:

• a L’activitat discrecional de l’Administració queda exclosa de control jurisdiccional, ja que el jutge no pot substituir el criteri de l’Administració en l’exercici de potestats discrecionals.
• b El principi de legalitat obliga l’Administració a actuar sempre amb subjecció estricta a la llei, però permet que en l’exercici de potestats discrecionals pugui prescindir dels procediments establerts quan ho consideri justificat.
• c El control jurisdiccional de la discrecionalitat administrativa inclou la verificació de la inexistència d’error en els fets, el respecte als fins que justifiquen la potestat i la prohibició de la desviació de poder.
• d La desviació de poder només es produeix quan l’Administració actua sense competència, però no quan utilitza una potestat per a una finalitat diferent de la prevista per l’ordenament jurídic.

4. Quina de les afirmacions següents és correcta en relació amb els drets públics subjectius, els interessos legítims i la capacitat d’obrar davant l’Administració?

• a Els interessos legítims no permeten l’exercici d’accions davant la jurisdicció contenciosa-administrativa.
• b El dret públic subjectiu suposa la facultat d’exigir a l’Administració una prestació concreta prevista per l’ordenament jurídic.
• c La capacitat jurídica davant l’Administració només s’adquireix a partir de la majoria d’edat, mentre que la capacitat d’obrar és inherent a tota persona des del naixement.
• d Els interessos legítims i els drets públics subjectius tenen la mateixa naturalesa jurídica i produeixen els mateixos efectes processals.

5. Quina de les afirmacions següents és correcta en relació amb la revisió d’ofici i els recursos administratius segons la Llei 39/2015?

• a La revisió d’ofici dels actes nuls requereix dictamen previ i favorable de l’òrgan consultiu corresponent.
• b La revisió d’ofici dels actes anul·lables pot acordar-se en qualsevol moment, sense necessitat de termini, sempre que l’Administració apreciï un vici de legalitat que afecti la validesa de l’acte.
• c El recurs potestatiu de reposició suspèn automàticament l’execució de l’acte administratiu impugnat fins que es resolgui expressament.
• d El recurs extraordinari de revisió pot interposar-se quan una sentència judicial posterior declari la nul·litat d’un reglament aplicat en l’acte impugnat, sempre que l’acte no hagi adquirit fermesa.